El Conflent Subterrani

Catalunya - Nord

Catalunya Nord
Situació i comarques que la formen

El Canigó
Fotografia aèria del cim del Canigó

Amb el nom de "Catalunya Nord" es coneixen les comarques pirinenques catalanes annexionades al reialme francès segons el Tractat dels Pirineus l’any 1659, que també hom acostuma a denominar genèricament amb el nom de Rosselló.

Amb una superfície de poc més de 4000 Km2, aquesta petita regió està integrada per les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la meitat de la Cerdanya, totes elles prou definides geogràficament tret de la Cerdanya, per on es va fer passar una línia fronterera imaginària pel bell mig de la plana sense atendre cap justificació física.
Amb la divisió administrativa de França en departaments al segle XVIII, amb un clar objectiu despersonalitzador es va assignar el nom oficial de "Pirineus Orientals" a la regió, incloent-hi també la Fenolleda, una comarca pertanyent al Llenguadoc tant històricament com lingüísticament.

A la Cerdanya es troben els massissos més alts, culminats amb el Puig Pedrós (2911 m), el Carlit (2.921 m) i el Puig Peric (2810 m), que la delimiten pel NW, i el massís del Puigmal (2909 m), que tanca aquest altiplà pel seu costat SE i és l’inici de la cadena de muntanyes que constitueixen els Pirineus Orientals, que acaben amb el seu cim més representatiu, el Canigó (2784 m). Entre ambdós extrems es troben cims tan importants com Bastiments (2874 m), Costabona (2464 m) o Tres Vents (2763 m).
A l'E del Capcir s’eleva el massís de Madres, un gran relleu de muntanyes de perfils arrodonits i profundes valls, on destaquen els cims de Madres (2469 m), la Pica Pelada (2300 m) i Mont-coronat (2165 m).

El Conflent

Conflent
Mapa topogràfic del Mig Conflent
(Vall central del riu Tet)

El riu Tet és l’eix vertebrador de la comarca del Conflent. Neix al circ oriental del Carlit, a 2424 m d’altitud. Baixa fins la plana de la Cerdanya al costat del Coll de la Perxa, (1581 m) i s’enfonsa a la profunda falla que secciona longitudinalment el Conflent, espectacularment encaixonat entre els massisos del Canigó i de Madres, salvant un desnivell de 1000 m amb un mínim desplaçament. A continuació penetra a l’anomenada Cubeta de Prada, on travessa els congostos de les Muntanyes de Vilafranca per a arribar finalment a la part oriental de la comarca, on l’àmplia vall s’obre definitivament al Rosselló en passar el Coll de Ternera, (234 m).

Apunts Geològics

El Canigó-Carançà és un gran paquet de diferents tipus de gneis, amb alguns micasquistos i granits.
El seus perfils són de formes agudes per l’erosió glacial i la seva evolució ha estat determinada pels efectes dels torrents i les geleres. Els materials producte d’aquestes erosions es troben reomplint amb un gran gruix la Cubeta de Prada, al peu de la muntanya, la plana del Rosselló i la plataforma costera del litoral marítim.

El Madres és un relleu complex amb formes dures i modelats de tipus glacial a les valls altes.
La regió septentrional (pla de Madres i vall de la Castellana) és de materials granítics, mentre que la regió central, (una franja NW-SE entre el Capcir, Mont-coronat i Vilafranca) és un gran sinclinal de calcàries devonianes molt marboritzades. Aquest paquet de calcàries està envoltat per afloraments de conglomerats i per una important massa d’esquistos cambrians i sil·lurians.

La Cubeta de Prada: Entre els massisos de Canigó-Carançà al S i Madres al N, trobem la conca enfonsada del Conflent. Es tracta d’una fossa tectònica omplerta pels dipòsits del circ glacial del Carançà.
A la part superior s’hi troben unes valls transversals obertes pels afluents de la Tet, destacant els rius de Rotjà, Cadí, de Sant Vicenç o de Fillols, que s’engorgen dins les Muntanyes de Vilafranca, com també ho fa la Tet, passant per les gorges que envolten el poble fortificat de Vilafranca. És a dir, que la Tet i els seus afluents s’han obert pas pel peu de l’extrem del massís de Madres (Mont-coronat).